Sopar el 25 pels 27

Hola a tots els nens i nenes!

Avui us faré 5 cèntims del sopar celebratiu per la Clarins. Sopar de comiat (ara mateix ja és a Berlín) i sopar d'aniversari.

Vam riure molt i ens ho vam passar molt bé, sobretot vam passar molt de fred.

Aquí van les frases que més d'una recordarà com les frases de la nit:

"Vamos que nos vamos"

"Dame el boli que tengo en mi bolso" "Qué te hace pensar que tengo un boli en mi bolso?"

"Qué dice? Que les des un porro?" "Un porro en la calle Joanic"

Situació: els nens i les nenes estan asseguts a taula menjant una super pizza. Ve una nenita molt llarga amb talonots i diu: "Tenéis un minuto?" La Clara tota contenta: "Ah, vale si!". Però la versió 2 hagués sigut millor: no, tengo prisa. Total, la nena aquesta mona i llarga ens volia vendre la moto d'anar a un local super cutre a fer unes copes que es deia Nos Vemos. Frase que va sortir després? "Nos vemos en nos vemos!" I l'Esther li diu: "Esto es una cita de Barico, verdad?" I ella: como? perdona, no te oigo... Davant de la nostra incredulitat l'Aroa diu: Ah, si si, barico. I la noia s'eixuga la gota de suor...

Aroa, tienes mucho que explicar a partir de éste parrafo:

"Calle Frankenstein", "Cada día estas más guapa!-Cada día estoy más ciego", "Yo no tengo blog-Ah, es tu blog?" "Ah, Delaverobum!-Es el blog de la blanca, no?". "Estas muy buena maria josé".

Bueno, espero que aquesta entrada us desperti les ganes de participar i digueu: "Oído cocinaaaa".

Sus, Aroa, Esther i la resta.... encara que no sapigueu què dir, alguna cosa o altra podreu explicar d'aquell sopar!!!

Petons x tots

Les Santes

Com ja heu anat sentint a dir aquests últims dies de Juliol se celebra la Festa Major de Mataró, coneguda popularment com Les Santes. Nom que fa referència a les dues patrones de la ciutat de les quals no us en diré el nom car dedueixo que ja el sabeu.

Els dies 26, 27 i 28 són els oficialment importants, però ja des de dissabte passat s'estan fent diverses activitats com Castellers (convidats els Castellers de Vilafranca), visita al museu, torneig de voley platja, exhibició de gimnàstica rítmica... Tot aquesta actes presumeixen de gran assistència, doncs la majoria de Mataronins ja agafen vacances en previsió a una agenda apretada d'actes. Jo sóc mataronina però no exerceixo massa per culpa dels compromisos amb els barcelonins. Cada cop m'agrada menys anar a treballar a Barcelona perquè no em permet veure les exhibicions de gimnàstica o participar al torneig de voley platja... tan de bo pogués formar part de la colla gegantera o em conformaria portant un cap gros (els capgrossos els porten nens entre 7 i 16 anys...).

Per altra banda és una festa de la que podem presumir molt. Tenim un correfoc increïble i que forma part de la vigília: Desvetllament bellugós (els gegants surten a ballar a les 23.30 de la nit, i quan dic ballar no dic fer cercles amb el so del flabiol entonant el gegant del pi no... sinó que fan bots i voltes a ritme de timbals). Un ritme frenètic amb el Ball del 15. Després s'arriba a la pl.sta.Anna i es mengen galetes i vi bo. I a partir de la 1 de la matinada a tapar-se perquè hi ha l'Escapada Negra Nit (correfoc). Quan acaba ens refresquem amb la Gran Ruixada (musica, so i color a l'aire lliure amb aigua al mateix temps). Tot això s'acaba a partir de les 7 del matí.

Evidentment la Meli, aquests últims anys a les 7 del matí del 27 es llevava i a les 8 baixava a buscar el tren esquivant vòmits, pixarades, petards, bosses de plàstic... etc. Enguany no! Ja que el 27 cau en diumenge PERO justament la Meli és fora de cap de setmana. La trobareu a l'estartit posant-se morena de cara la boda del dia 1, de la qual també en faré una entrada especial.

Gràcies a tots i bones santes!!

27 al 27

Aquest proper diumenge dia 27 de juliol la meva Clarins fa 27 anyets. Aquesta data és també la diada de la Festa Major de Mataró, quan se celebren Les Santes (Juliana i Semproniana). Per cert, la Clara s'hagués pogut dir Sempruniana...

També coincideixen números i això fa encara més especial la diada. Jo recordo quan vaig fer els 8 anys el dia 8. Em va fer pena perquè veia que em feia gran i que m'havia agradat molt tenir 7 anys. Però bé, ara no toca parlar d'això. Ara més aviat us demano la vostra opinió-consell-idea-aportació-creativitat-enginy...

I perquè? Doncs per donar-me idees de quin regalet fer-li. Sembla que hagi de ser molt fàcil fer un regal a una millor amiga, oi? Doncs a mi sempre sempre em costa molt trobar-li una sorpresa especial. De fet, la Clari ja ho sap, m'encanta fer-li regals guais de nenes petites (que ara tampoc em posaré a dir) com el que ella em va fer minuts abans d'obrir el paquet de la Lomo... D'aquests regals innocents en tinc un munt per ella... però jo parlo de quelcom original!

Avui hem parlat per telefunu i li he dit: Clarins, què vols que et regali? Què et fa falta? I m'ha dit, ah, res, res. NOOOOO!!!! Així que vinga! Animo a tothom (els més incondicionals també!) a participar d'aquesta entrada! Teniu temps fins diumenge que tanquen les línies telefòniques!!!

l'esperidió (fent país)

per a n'apollinaire

tot sol, me trastorna sa paraula

que aquell dia te va caure

de sa boca com un plom,

he tastat sa mel i és normal ara me falta,

sempre seràs sa pena de sa meva entranya,

robot innocent,

jo què sabia d'alens que se trobaven,

de cabells que s'embullaven,

de mans i de perfums.

ja sé de fa temps que esperar-te

és saber que els dies de sol ja han passat.

perdre, tu no me volies perdre,

jo dormint i tu desperta,

ja m'has fuit a no sé on,

t'has fet desaparèixer

i jo he perdut sa corbai s'anestèsia, i he plorat.

dolça besada, té gust de que s'acaba,

punt i principi de viure sense tu.

no te crec, no et conec,

no m'he trobat

dibuixat en els mapes,

els estels m'abandonaren.

faltes com ses parets, tots es teus cabells,

des mirall sa teva cara.

tothom té defectes,

jo encara t'enyor.

ningú no és perfecte.

jo,

som es primer que necessit

que me facin passar ses hores

amb un mínim de certesa

que sa vida és qualque cosa.

ses coses no són fàcils per ningú

dins aquest iglú tan descongelat,

tanta longitud,

tan ple de finals,

tan privat de tu.

a sa lluna no s'hi pot anar

per ses estrelles amb un velomar.

a sa lluna no s'hi pot anar

amb un taxi per damunt la mar.

estimar és una malaltia,

es meu d'asteroide quinze mil m'ha deixat.

alpinistes-samurais,

coses més rares mos han de passar.

qui em sabria contestar

com és un dia just a punt d'acabar.

si me demanen què tal,

diré que normal,

que jo només som un robot

de ferro per tot.

dins un ull tenc ses idees,

dins un altre ses diarrees.

diga'm què penses es vespres

quan es mecànic t'apaga,

quan fas un canvi de software,

sempre que te reprogramen.

bamboo, ets tu,

aigua de fruites, tiramissú,

bamboo, ets tu ...

tancam es ulls, imaginam

fosca i silenci totals.

espai obert, fins i tot el cel,

són platges infinites.

mos estimàvem,

mos destrossàvem mútuament ses vides,

mos acabàvem, mos fèiem companyia,

mos caducàvem, mos dedicàvem

quasi sempre es dies,

mos sexuàvem, mos gastronomíem.

canta, triple salt immortal,

vull que soni sa fauna selènica.

canta, vull sentir respirar

s'amazònia i ses flautes d'amèrica.

de vegades me passa que t'estim

i veig un dia que comença

dins un camp de maduixes.

què tal si me dius que m'estimes

durant es següents trenta mil dematins.

patxanga, que jo vull només patxanga total,

que tengui alegria es que no tengui pa.

patxanga, sa vida és només patxanga integral,

que no s'equivoquin es músics de jazz.

patxanga, que jo vull només patxanga total,

que ballin es heters i es homosexuals.

patxanga, sa vida és només patxanga integral,

ses grues se giren quan passes davant.

tenim amics d'altres planetes,

són turistes, trompetistes,

saben totes ses nostres cançons.

un dia que te sobren vitamines,

ballam fins que és de dia,

i en de dia treim sa barca

i mos n'anam a fer un viatge misteriós

a una cala transparenta,

ens hi quedam a viure perquè tothom sap

que som gent valenta.

es temps inventa àtoms de colorins,

s'univers és una festa que ens omple de joia,

que divertit lo que escric

quan estic avorrit,

t'estim, jo volia fer un reggae.

sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.

Parada de xurros

Hola a tothom!
Ahir em va venir al cap una cançoneta que m'havia cantat la Clareta de quan ella era petiteta.
Anava sobre una parada de xurros de Barcelona que estava situada a una cantonada entre dos carrers que són paral.lels. Clari, la recordes, oi?

La Clarins me la cantava perquè jo no em sé l'ordre dels carrers del Sr. Cerdà. No me'l sé ni me'l sabré. Això, els pixapins que diuen amb el seu accents: "vorera mar", "balmes corcega", "direcció besos" .... etc.

La qüestió és que la Montserrat també coneix una cançó d'una parada de xurros. Però en aquest cas no sé si és ben bé la mateixa, ja que la cançó no parla de dos carrers paral.lels...

Traureu l'entrellat??

instint bàsic

avui us explicaré com sobreviure a 2 dies sense aigua quan portes ja... 14 hores!

el señor cuesta de la meva comunitat ha autoritzat (millor dit, gestionat) el canvi de les bateries dels comptadors de l'aigua. molt bé. però això comporta, mecatxislamar, que ens tallin l'aigua, des d'avui a les 9 h fins demà a les 18 h, salvo imprevistos. us podeu imaginar que una servidora ha escrit esperemos que no los haya, al paperet informatiu, amb una fletxa que surt del salvo imprevistos.

ahir vam omplir la banyera d'aigua. no fins dalt de tot, perquè la pobra té un forat (és una dada). aquesta aigua serveix per a tot: per agafar-la amb galledes quan anem al wc, per agafar-la amb galledes (amb una galleda diferent) per portar-la a la cuina i, amb un pot, posar l'aigua sobre els plats bruts perquè no quedi tot el menjar enganxat, per agafar-la amb un pot i esbandir la cafetera i poder fer cafè (la minicafetera individual, l'altra és massa gran), també servirà, demà, per rentar-me el cap. penso posar el cap dins la banyera, i sé que la meva mare s'enfadarà quan vegi que he deixat l'aigua plena de xampú. però és clar! què més dóna! per tirar-la al vàter o per posar-la en un plat amb menjar enganxat! millor, així s'anirà netejant, amb el xampú, i també podrem estalviar la imitació de fairy que utilitzem.

per rentar-nos les mans, la meva mare ha omplert la pica quan encara teníem aigua i hi ha posat sabó, així ens rentem les mans (reutilitzant aquesta aigua, que és neta perquè té sabó). que pensareu que vaia pijería, doncs no, perquè quan menges i se't queden les mans pringades, necessites aigua. ara m'he rentat les dents i, això sí, ho he fet amb aigua de la garrafa, perquè agafar la de la banyera que fa setmanes que no toquem (perquè té un forat, recordeu?) que és la que va als plats bruts, la que va al vàter i la que servirà demà per rentar-me el cap... m'ha semblat poc higiènic.

tot això, té un agravant, segons la llei de clarimurphy: si et quedes sense aigua, hauràs de passar més hores a casa que de costum. doncs sí, perquè avui a la tarda no he anat a treballar perquè havia d'anar al metge. catxislamar! menys mal que no esmorzo torrades amb melmelada perquè ja sabríeu per quin costat cauria la torrada...

això sí, tot això m'ha ensenyat que es pot viure estalviant molta aigua! no al transvassament! (ara la meli cridaria amb mi a duo, oi?)

Feina d'estiu

Benvolguts i benvolgudes,

Aqui Meli.
Us escric per fer una reflexió sobre les feines d'estiu. Normalment busquem una feina d'estiu quan hem acabat els estudis. Aquestes feines són per norma general, activitats de cara el públic. Llegeixi's: bar, restaurants, botigues, bus turistic, mocar nens... bla bla. Però enguany (i ja en fa algun més) la Meli no ha de buscar feinetes d'estiu...
Aquí a La Pedrera hi ha moooolt volum de feina, sobretot ara que ja no venen grups escolars a visitar la casa. Per això, la Fundació se suposa que ha fet gran difusió per omplir les nostres estones laborals amb activitats per esplais. Nens i nenes molt més pesats que els escolars i que porten gorra i porten esmorzars consistents en: entrepà, suc, cantimplores, patates, fruita, camara de fotos (que per ara, no se la mengen).
Total, amb això vull dir que la nostra feina d'estiu consisteix a fer com avui: estar mirant internet i aburrint-se perquè NO HI HA CAP ESPLAI que vulgui visitar aquesta casa.
Si algú hi està animat, no cal que vingueu. Ara ens ha pegat la desídia, no tenim ganes de posar-nos a fer el discurset repetitiu de cada dia.
Espero que algú participi d'aquesta entrada (oi Ristut, Crisitina, Mary?).
Feliç Juliol i Feliç feina d'estiu!